Introducció

Què és una Base de Dades?

En primer lloc cal explicar què és un programa de Base de Dades.

Els programes de Bases de Dades com és l'Access tenen per funció principal la d'organitzar la informació (dades) d'una forma estructurada (o ordenada) per poder després accedir a ella el més còmodament possible.

Aquesta és la pantalla principal del programa:

m1_p1_1.gif

Per a què serveix l'Access?

Per explicar-ho millor, posarem un exemple: pensem que tenim molts llibres en la nostra biblioteca i que volem saber en qualsevol moment què és el que tenim i el que no. Creant una Base de Dades amb Access 97 amb tots els llibres, podrem fer consultes sobre aquestes dades com:

  • Quins llibres del tema aventures tinc?
  • Quants en tinc editats d'abans de l'any 2000?
  • Quins llibres tinc de Mercè Rodoreda?
  • De quina editorial és el llibre "La plaça del Diamant"?
  • Qui és l'autor del llibre "El Nom de la Rosa"?
  • I un llanguíssim etc.

Per tant una Base de Dades és un programa amb el qual podem tractar una quantitat considerable d'informació d'una forma senzilla i còmoda.

Quins elements el componen?

Quan parlem de l'Access, estem parlant de Taules i de consultes principalment. Però també hi ha formularis, informes, macros, etc.

Aquesta pantalla ens mostra tots aquests elements que componen l'Access:

m1_p1_2.gif

[@more@]



1 comentari

Crear Bases de dades

Primers passos amb el programa

Ara que ja en sabem una mica de l'Access, anem a per feina, la primera activitat comença aquí. Ara posarem en pràctica el que abans s'ha comentat en forma teòrica. Per començar, pensarem en un exemple d'una biblioteca de llibres de la qual en farem una petita Base de Dades que ens servirà per poder estudiar el programa Access.

Obrir el programa Access 97

Per obrir-lo cal buscar el botonet m1_p1_3.gif que es troba situat al menú: Inicio | Programas. Per la versió de l'Access 2000, el botonetm1_p1_4.gif seria: .

Creació d'una Base de Dades nova (l'anomenarem: practica1.mdb)

Un cop fet clic en l'opció anteriorment esmentada, entrarem en el programa, i obtindrem la pantalla següent:

m1_p1_5.gif

Com que volem crear una Base de Dades nova, triarem l'opció: Base de datos en blanco.

Seguidament obtindrem la finestra que ens demana desar el fitxer, al qual el situarem en la carpeta de treball de l'alumne habitual, i com a nom li donarem practica1.mdb (només cal escriure practica1, i l'extensió mdb ja l'afegirà el mateix Access)

m1_p1_6.gif

Un cop completat el procés tindrem per resultat una Base de Dades buida, sobre la qual treballarem posteriorment. Felicitats, acabes de crear la teva primera Base de Dades.

Observar un exemple de Base de Dades ja creat

Com que de moment no en coneixem massa sobre el programa, ara tenim la feina feta, i no ho hem de crear nosaltres, sino simplement observar una Base de Dades ja creada i que és molt semblant a la que acabes de crear tu. Fes clic per poder trobar-la en el següent enllaç: practica.mdb

A la finestra que ens surt a continuació donar clic a Abrir:

m1_p1_7.gif

  1. Obrir la Base de Dades només cal fer clic sobre l'enllaç anterior i automàticament obtindrem en pantalla:

m1_p1_8.gif

Seleccionem la taula Autors m1_p1_12.gif i després donem al botonet d'obrir: m1_p1_13.gif. Observar el que s'obté. És el contingut de la taula d'autors del llibres de la meva biblioteca:

m1_p1_9.gif

  1. Repetir el procés amb l'altra taula, la de Llibres.
  2. Una Base de Dades és un conjunt de vàries taules. A continuació es poden veure les altres dues taules que la composen: (en total, la de sobre i les dues de sota, són tres taules en la present Base de Dades)

m1_p1_10.gif

m1_p1_11.gif

Nota.- Si ens hi fixem a la taula central, la dels Llibres, hi ha unes columnes (camps) que enlloc de tenir una paraula sencera tenen un codi, i aquest codi és el mateix que hi ha a una altra taula: així enlloc de dir l'editorial Magrana diu MA, i enlloc de dir l'autora Mercè Rodoreda diu 1, etc. Més endavant s'explicarà el motiu d'això.

Aquesta és la forma com funciona la Base de Dades Access 97: amb diferents taules que tenen cadascuna d'elles informació sobre una part del tot:

  • El tot o la Base de Dades (practica.mdb) seria tota la biblioteca de llibres.
  • Cada taula representa una part:
    • Taula Autors: les dades personals dels autors
    • Taula Llibres: diferents aspectes dels llibres
    • Taula Editorials: les dades de les editorials, etc.

Sempre es treballa amb moltes taules i cadascuna d'elles tracta un tema concret, i totes elles tindran una relació entre sí que formarà l'estructura d'una Base de Dades. És per això que s'anomena Base de Dades Relacional. Això ja ho veurem més endavant.

Però a part de les taules, Access té altres elements que són els següent:

Consultes: Són preguntes que es fan a la Base de Dades i per què no calgui fer-les cada cop es guarden.

Formularis: Ajuden a la introducció de la informació en pantalla d'una forma més agradable i completen les taules en la part gràfica.

Informes: Es troben pensats per poder imprimir la informació de les taules o consultes prèvies.

Macros: Són la gravació i automatització d'unes tasques moltes vegades repetides, així estalvien molta feina reiterativa.

De tot això n'anirem aprenent al llarg d'aquest curs.

[@more@]



Comentaris tancats a Crear Bases de dades

Crear Bases de dades(II)

Dins de la carpeta de fitxers del curs hi trobaràs una Base de Dades amb nom exemple complet.mdb que has d'obrir des d'aquest enllaç. L'objectiu és donar un cop de vista pels seus elements: taules – consultes – formularis – informes – macros. Es pretén tenir una visió completa de tots els elements que componen el programa.

Ara la teva feina consisteix en observar els diferents elements que s'exposen en aquests punts:

  1. Obrir amb un clic la Base de Dades que hi ha a l'enllaç següent: exemple complet.mdb
  2. Observar que s'obre un formulari automàticament. Tancar-lo mitjançant el botó que diu Començar.
  3. Observar quines taules té.
  4. Obrir-les i mirar la seva informació continguda.
  5. Procura no modificar res, doncs de moment encara no tens coneixements suficients per tocar res.
  6. Passar a les consultes i observar-les: seleciona la primera i fes clic a Abrir.
  7. El mateix has de fer amb els formularis: selecciona el primer i fes clic a Abrir.
  8. També amb els informes. Igual que en els casos anteriors.
  9. Observa que també hi ha una macro gravada: té com a nom autoexec (això vol dir que s'excuta automàticament cada cop que obrim la Base de Dades)

Amb això hem donat una visió general del programa, hem vist uns pocs elements de cada i ara es tractarà de veure-ho tot a poc a poc…

A continuació us presentem una imatge d'un formulari i d'un informe:

UN FORMULARI: Com es pot observar, aquest pot representar imatges que en la taula no es mostren. És per tant molt més complet:

m1_p1_14.gif

UN INFORME. En realitat correspon a allò que obtindrem per impressora. Seria la forma d'imprimir les dades més correcta i personalitzable que permet el programa:

m1_p1_15.gif

(Tal com podeu veure, es tracta del que sortiria per impressora en relació a una taula de museus de l'Empordà d'una altra Base de Dades)

[@more@]



Comentaris tancats a Crear Bases de dades(II)

El disseny de les taules

En aquesta segona activitat es desenvolupa el proces de creació de les taules. Per això ens centrarem i ampliarem el fitxer practica1.mdb que vam crear en l'activitat anterior.

Això ens servirà per estudiar tots els conceptes anunciats al començament d'aquesta pàgina.

Conceptes previs: camp i registre

Per entendre millor aquest concepte indispensable caldria mirar la següent imatge:

Tal com es pot veure cada fila és un registre i cada columna és un camp:

Així en aquest cas tenim dos camps: CODI_PROVÍNCIA i NOM_PROVÍNCIA i quatre registres que són cadascuna de les quatre províncies de Catalunya.

En una Base de dades de Llibres:

  • Totes les dades d'un llibre concret (que ocuparien tota una fila) seria un registre, i
  • Els temes del llibre, els títols, les editorials, els autors (que ocuparien cadascun d'ells per separat una columna) serien un camp cadascun.

Tipus de camps

Ara que ja sabem que és un camp i un registre,  mirem quin són els diferents tipus de camps que hi ha, els quals aniran en funció del tipus de dades que volem que continguin aquests camps:

  1. text
  2. memo (camps tipus comentari llarg)
  3. numèrics
  4. moneda
  5. Fecha/Hora
  6. imatges (Objeto OLE)
  7. Autonumèric (va augmentant un cada cop que fem registre nou -és un comptador-)
  8. Hipervíncle (enllaços internet)
  9. lògics (Sí/No), etc.

Aquesta imatge mostra tots els tipus de camps existents:

Creació d'una taula: el mode disseny

Només ens cal presentar les dues visions possibles que té una taula:

Mode Disseny: Permet canviar l'estructura de la taula, afegir o eliminar camps, etc.

Mode Taula (Hoja de Datos): Serveix per entrar les dades després d'haver-la creada.

Ara es tracta que vosaltres creeu el vostre fitxer practica2.mdb Veieu la següent imatge la qual us ajudarà a crear la taula corresponent. A aquesta taula li donareu per nom Autors.


Mode disseny

Un cop feta la taula, mitjançant el botó de la barra d'eines superior de la finestra, passarem a veure la taula en mode Taula de dades, que de moment no conté cap informació i que es veu representada en la imatge de sota.


Mode Taula de datos

 

Introducció de dades en una taula

Ara que ja sabem com es fa, i com que no és gens difícil, crearem les taules següents representades en aquestes imatges. Per tant, des del mode Disseny primer crearem les taules, i després anirem al mode Hoja de datos i introduirem aquestes mateixes dades representades en les imatges de sota:


Mode Taula de datos



Tal com ja suposo deveu saber, el que se us demana és crear dues taules més, amb els noms de: Llibres i Editorials. Els noms surten en la part superior de cada imatge.

Heu d'introduir aquestes dades en cadascuna de les tres taules, i fixar-s'hi bé, doncs si no es fa igual, hi haurà coses que no funcionaran en posteriors exercicis.

Si no ho teniu clar, aquí teniu el mode disseny de les dues darreres taules per no cometre cap mena d'errada:


Mode disseny

Un cop completat el procés, si observem la finestra de la Base de Dades, tindrà un aspecte similar a la següent imatge, amb les tres taules creades:

Això ja comença a semblar una Base de Dades: té vàries taules que tracten aspectes diferents i complementaris alhora. Entre totes tres formen un tot, una estructura: la Base de dades d'una biblioteca.

 

[@more@]

Comentaris tancats a El disseny de les taules

Consultes (I)

Per realitzar aquesta activitat farem servir la informació d'una Base de Dades ja creada que trobaràs a

78214-substancies.mdb

Concretament treballaràs amb l'única taula que aquesta conté: "Substàncies pures".

Obre la base de dades "substàncies", a la finestra de la base de dades selecciona l'objecte i a continuació fes clic sobre

Sortirà aquesta finestra i polsaràs directament sobre el botó Aceptar …

Selecciona la taula "Substàncies pures" i prem el botó Agregar.

Tanca la finestra de selecció de taules.

Ara seleccionarem els camps que contenen la informació que volem veure al resultat de la consulta. Si volem realitzar una consulta que ens mostri únicament el nom de les substàncies que tenim a la taula i el seu Estat natural farem el següent:Selecciona els camps Substàncies i Estat.

Per seleccionar els camps a la finestra del disseny de la consulta faràs doble clic sobre ells. Fes primer doble clic sobre Substància i a continuació sobre Estat. Tindràs finalment aquesta situació:

Quan tanquis la finestra obtindràs aquesta situació:

Ara ja tens la consulta guardada i s'emmagatzemarà a la llista de consultes perquè la puguis executar quan vulguis. Per executar la consulta faràs un clic sobre el nom de la consulta i després un clic sobre el botó Abrir, o directament un doble clic sobre el nom de la consulta.

Obre la consulta i obtindràs el següent:

Modificació de la consulta

Moltes vegades tenim una consulta creada i guardada però volem modificar-la parcialment per aconseguir un altre resultat.

Per exemple, volem modificar la consulta perquè el resultat surti ordenat alfabèticament pel camp substància. Per fer això faràs el següent:

Primer seleccionaràs la consulta que vols modificar : "Estat de les substàncies" , fent un clic sobre ella i després faràs un clic sobre el botó D'aquesta manera aniràs a la finestra del disseny de la consulta.

Per aconseguir que el resultat surti ordenat pel valor d'un camp hauràs de seleccionar a la fila Orden del camp Substància el valor Ascendente.

Per veure el resultat de la consulta abans de guardar-la només has de fer un clic sobre el botó "ejecutar"  que trobaràs a la barra d'eines de la finestra del disseny de la consulta. D'aquesta forma pots verificar abans de guardar la consulta que la selecció d'informació és l'adequada.

Prem el botó  i veuràs que el resultat de la consulta és:

Per tornar a la finestra de disseny has de fer clic sobre el botó que trobaràs a la barra de eines "Hoja de datos de la consulta" que es mostra per defecte quan s'està a la finestra del resultat d'una consulta.

Tanca la consulta i guarda els canvis que has fet.

Activitat 2:

Objectius de l'activitat

Dintre del procés de creació de consultes i una vegada l'alumne ja coneix els elements que integren la pantalla de disseny de consulta, el següent concepte a introduir és:

Definició del criteri de selecció

Durant aquesta segona pràctica entrarem en un dels apartats més importants de la creació de consultes com és la definició del criteri de selecció.

El criteri de selecció, com ja hem dit abans, s'escriurà a la fila Criterios del camp sobre el que recaurà el filtre. Per exemple si volem crear una consulta que mostri únicament les substàncies que estiguin en estat sòlid, el criteri s'escriurà a la columna del camp Estat. Per comprovar el seu funcionament realitza el següent sobre la mateixa base de dades de la primera activitat:

Crea una nova consulta seleccionant l'única taula disponible a la base de dades.

Selecciona els camps Substància i Estat.

Escriu, com mostra la imatge, el valor "sòlid" a la fila criteri del camp Estat.

Executa la consulta i veuràs aquest resultat:

Com pots veure hem aconseguit mostrar únicament les substàncies sòlides. Seria interessant que no es mostres el valor de la columna Estat ja que és igual en tots els registres. Per fer això torna al disseny de la consulta i fes un clic sobre el quadre de la fila Mostrar del camp Estat.

Torna a executar la consulta, ara veus com no es mostra el valor del camp Estat. En aquest cas el camp Estat és necessari a la consulta perquè és el camp utilitzat per escriure el criteri de selecció.

Torna al disseny

Guarda la consulta amb el nom "Substàncies sòlides"

Crea la consulta "Substàncies gasoses" .

 

[@more@]

Comentaris tancats a Consultes (I)

Consultes (II)

Operadors relacionals

Els operadors relacionals són uns símbols que ens permetran ampliar les possibilitats de la definició dels criteris de selecció. Els operadors relacionals són:

Aquests operadors s'escriuen a la casella del criteri, al davant del valor que escriguis, com es mostra a la següent imatge:

Per realitzar aquesta activitat treballarem amb una base de dades ja creada que trobaràs a

catalunya2.mdb

Aquesta base de dades com pots comprovar es compon de dues taules: Províncies i Comarques.

Per conèixer millor la base de dades, observa l'estructura de camps de cadascuna d'elles i la relació que hi ha entre les dues. Podràs veure com la informació que hi ha a la taula Províncies és únicament el codi de la província i el nom de la mateixa mentre que a la taula Comarques els valors que trobes són multitud de camps amb informació relativa a les 40 comarques que componen Catalunya.

Comencem amb la creació d'una consulta que ens mostri el nom, l'extensió i els habitants de les comarques de Barcelona:

Crea una nova consulta, agregant per a la seva creació la taula "Comarques".

Selecciona els camps

El criteri que has d'escriure perquè la consulta mostri les comarques de Barcelona és BCN al criteri del camp CODI_PROVÍNCIA. No escriuràs Barcelona perquè la informació dintre d'aquest camp és BCN, GIR, LLE i TAR.

Fes un clic en el quadre de la fila Mostrar del camp CODI_PROVÍNCIA perquè no es mostri el valor BCN a totes les comarques.

Executa la consulta:

Guarda la consulta amb el nom "Comarques de Barcelona".

 

Crea una consulta nova agregant la taula Comarques.

Selecciona els camps Nom_Comarca, Extensió i Habitants.

Ara escriurem el següent criteri en el camp Habitants fent servir un operador relacional: >100000.

Executa la consulta i obtindràs:

Guarda la consulta amb el nom "Comarques amb més de 100000 habitants".

Torna a entrar al disseny de la consulta anterior.

Ara el que volem fer es afegir al resultat de la consulta el nom de la província a la que pertany cada comarca. Aquest nom es troba a la taula Província, perquè a la taula comarques únicament trobem el codi (BCN, GIR, LLE i TAR).

Per afegir una altra taula al disseny de la consulta faràs un clic sobre la icona que trobaràs a la barra de eines de la finestra del disseny de la consulta.

Trobaràs la següent finestra:

Fes un clic sobre la taula Províncies i després un clic sobre Agregar. Per acabar un clic sobre Cerrar. La finestra del disseny de la consulta quedarà:

Per posar ara el camp NOM_PROVÍNCIA al davant del NOM_COMARCA arrossega el camp NOM_PROVÍNCIA des de la taula PROVÍNCIES fins a posar-te a sobre del camp NOM_COMARCA a la fila Campo, aleshores deixa anar el ratolí i trobaràs el següent:

Com que les dues taules ja estaven relacionades, el vincle que es va establir apareix unint a les dues taules.

Executa la consulta i veuràs el resultat:

Tanca la consulta guardant el canvis.

Explicació del concepte i / o

Quan crees una consulta tens la possibilitat d'establir criteris de selecció sobre més d'un camp. I la forma en com ho fas determinarà totalment el resultat de la consulta.

Si els criteris de selecció els estableixes sobre una mateixa fila: la fila de Criterios o qualsevol altra fila inferior a aquesta, aleshores estaràs definint un criteri en que vols que se seleccionin els registres que acompleixin els dos criteris. Criteri i

Si els criteris de selecció els estableixes en diferents files: un a la fila Criterios i un altre a la fila o, aleshores estaràs definint un criteri en que vols que se seleccionin els registres que acompleixin un dels dos criteris o els dos. Criteri o

Per deixar clar aquests concepte farem servir la següent pràctica:

Crearem una consulta però en aquest cas treballant amb valors numèrics i amb operadors relacionals. La consulta que ens mostrarà el nom, extensió i habitants de les comarques que tinguin més de 100.000 habitants.

Crea aquest disseny per una consulta nova:

Com pots veure s'han posat dos criteris de selecció a la mateixa fila: això vol dir que el que volem que es mostri són les comarques que tinguin una extensió menor de 500 km2 i amb un nombre d'habitants major a 100.000.

Si executem, obtenim:

Torna al disseny de la consulta i modifica els criteris d'aquesta manera:

Com pots veure, en aquest cas els criteris no estan a la mateixa fila, això implica que el que es mostrarà serà: les comarques que tinguin una extensió menor a 500 km2 o les que tinguin un nombre d'habitants major a 100.000.

Si executes la consulta trobaràs:

Com pots veure surten moltes més comarques que abans.

Guarda la consulta amb el nom: "Comarques amb menys de 500 km2 o amb més de 100000 habitants".

Crearem una altra consulta que tingui aquest disseny:

Si l'executes obtindràs les comarques que no són de Barcelona i que tenen més de 100.000 habitants.

Si modifiques el disseny d'aquesta manera…

…quan executis la consulta podràs veure que el resultat mostra les comarques de Tarragona que tinguin més de 100.000 habitants o les comarques de Lleida amb qualsevol nombre d'habitants.

Torna a deixar la consulta com estava abans i guarda-la amb el nom: "Comarques no de Barcelona que tenen més de 100000 habitants".

Ara faràs una consulta que et mostrarà el nom de les comarques que tenen litoral i el nom de les províncies a les que pertanyen.

Abans de començar tingues present que com aquesta consulta treballa amb dues taules quan arribis a la finestra de selecció de taules hauràs d'afegir les dues i després tancar la finestra.

Per fer això crea aquesta estructura del disseny d'una consulta nova:

El camp LITORAL? és un camp Lògic i per tant els valors que admet són Sí o No.

Hem decidit no mostrar el valor del camp LITORAL?, perquè com que el seu valor sempre seria Sí el resultat de la consulta quedaria molt repetitiu.

Executa la consulta i obtindràs:

Guarda la consulta amb el nom "Comarques amb litoral"

 

[@more@]

Comentaris tancats a Consultes (II)

Consultes (II) – bis

Realitza les següents consultes sobre la mateixa base de dades catalunya2.mdb. Per realitzar-les hauràs de fer servir camps de la taula Comarques que encara no s'han utilitzat. T'aconsellem que primer obris la taula Comarques i miris per sobre els camps que inclou i la informació que contenen.

Anomena la consulta amb el nom que t'indiquem: Consulta 1, Consulta 2…

Consulta 1: Comarques de Girona que tenen pluges de tipus sec, ordenades de major a menor extensió.

Consulta 2: Comarques de Tarragona amb un hivern suau i amb una extensió major de 600 km2.

Consulta 3: Comarques amb industria alimentaria de Girona i Barcelona.

Consulta 4: Comarques amb litoral i amb un nombre d'habitants menor a 200.000.

Consulta 5: Comarques amb un clima diferent al Mediterrani Litoral.

Consulta 6: Comarques amb conreus de raïm i Clima interior.

Consulta 7: Volem saber el que es cultiva a les comarques que tenen un hivern molt fred i i un estiu molt calorós.

[@more@]

Comentaris tancats a Consultes (II) – bis

Consultes (III)

Activitat 1 :

Paràmetres

Amb la introducció dels paràmetres a les consultes ACCESS et dona la possibilitat de que puguis crear consultes més flexibles. Per exemple: al mòdul anterior "Consultes II" vas crear una consulta que et mostrava les comarques de Barcelona, si volies que mostrés les comarques d'una altra província havies de crear una altra consulta. Amb els paràmetres podràs crear una consulta que abans de mostrar-te el resultat et demani el codi de la província de la que vols saber les comarques.

Anem a fer aquesta consulta:

Per això obre la base de dades "Catalunya". Crea una consulta nova amb el mateix disseny que la consulta "Comarques de Barcelona".

Modifica el disseny perquè quedi d'aquesta manera:

Com pots veure hem substituït el criteri BCN per [indica el codi de la província]. Quan executis la consulta ACCESS se n'adonarà que el criteri del camp CODI_PROVÍNCIA està entre claudàtors i aleshores el que farà serà mostrar una finestra amb aquest missatge esperant que introdueixis un valor. Aquest valor serà el que farà de criteri de selecció.

Aquest valor serà el que farà de criteri de selecció. Introdueix el valor GIR i fes clic a Aceptar.

El resultat que obtindràs serà:

Si modifiques el disseny d'aquesta manera…

…a l'executar la consulta ACCESS et demanarà que introdueixis el valor als dos paràmetres que hi han: el codi de la província i l'extensió.

Guarda la consulta amb el nom "Comarques d'una província i majors a una extensió"

Camps calculats

Els camps calculats et donen la possibilitat de a partir de la informació dels camps ja creats poder obtenir una altra informació.

Per exemple si volguéssim veure un llistat amb la previsió de població que tindran les comarques de Barcelona al 2010 faríem el següent:

Suposem que la població creixerà proporcionalment a totes les comarques en un 10%.

Crea una consulta nova amb la taula Comarques i afegeix el camp CODI_PROVÍNCIA i NOM_COMARCA.

Escriu el criteri al camp CODI_PROVÍNCIA i desactiva Mostrar.

El camp calculat és un camp que tu generes on el nom (etiqueta que sortirà al resultat de la consulta) va al davant, en aquest cas: Previsió 2010, i el contingut del camp es troba a partir de fer un càlcul numèric sobre el valor d'un altre camp, en aquest cas el camp: HABITANTS.

Crea una finestra de disseny de consulta com aquest seguint les passes explicades:

Executa la consulta i veuràs el resultat:

 

Guarda la consulta amb el nom: "Previsió dels habitants de Barcelona per al 2010".

Consultes amb criteris múltiples

Al mòdul de Consultes II es va explicar com es creen criteris de selecció i i o segons si escrivies els criteris a la mateixa fila o en diferents. Ara veuràs com pots escriure sobre un mateix camp diferents criteris units pels operadors lògics Y i O.

La següent consulta mostra les comarques que tenen una indústria Tèxtil o Química i que tenen un nombre d'habitants entre 50.000 i 250.000.

Exexuta la consulta i obtindràs:

Torna al disseny de la consulta.

Modifica l'estructura del disseny d'aquesta manera:

Executa la consulta i veuràs en aquest cas: Les comarques de Barcelona que tenen més de 100.000 habitants i amb una industria tèxtil o química, o les comarques de Girona que tenen més de 50.000 habitants que tenen una industria tèxtil o química.

Guarda la consulta amb el nom: "Comarques de BCN i GIR tèxtil o química".

Operadors "como, entre" i els comodins

Continuem avançant en la complexitat i afinament de les consultes. Una eina molt interesant és la possibilitat de fer servir operadors lògics especials (como, entre) acompanyats de comodins (*, ?).

Operadors lògics:

Como: És un operador que et permet indicar al criteri de la consulta la forma que ha de tenir el valor del camp perquè acompleixi la condició i sigui seleccionat a la consulta.

Per exemple, volem fer una consulta que ens mostri el nom i els habitants de les comarques de Catalunya que comencen per la lletra A.

Fixa't com està feta la consulta:

El criteri Como "A*" indica a ACCESS que volem seleccionar els registres de la taula Comarques que tinguin un valor al camp NOM_COMARCA que comenci per la lletra A. L'asterisc indica que els valors que van després de la A ens són indiferents.

Si executem la consulta obtenim:

Guarda la consulta amb el nom "Comarques A".

Ara et mostrarem altres alternatives de combinacions amb el Como i comodins com a criteri del camp NOM_COMARCA, i quin seria el resultat de la consulta.

Modifica la consulta que acabes de fer amb cadascuna de les combinacions i executa-les per tal que puguis comprovar el que et diem.

Como "*A"
comarques que tinguin el nom acabat per A
Como "*A*"
comarques que tinguin alguna A al seu nom
Como "?A*"
comarques que tinguin una A en la segona lletra del seu nom
Como "A???"
comarques que tinguin un nom de quatre lletres i comenci per A

Com hauràs pogut comprovar mentre que el * substitueix a un conjunt de caràcters, el ? únicament substitueix una posició.

Entre: És un operador que et permet indicar al criteri de la consulta un interval de valors entre els que vols que es trobi el valor del camp sobre el que es posa el criteri.

Amb el següent exemple de consulta segur que et quedarà molt clar.

Crea un consulta amb el següent disseny:

Aquesta consulta quan l'executis et permetrà veure les comarques que tenen una extensió compresa entre els 500 i 1000 km2. La sintaxi d'aquest operador és molt senzilla.

Guarda la consulta amb el nom "Extensió Entre".

Modifica el seu disseny de la següent manera:

Com pots comprovar el que hem fet ha estat posar dos paràmetres per indicar l'interval enlloc de valors concrets . Per tant quan executis la consulta abans de posar-te el resultat et preguntarà un valor per cadascún d'ells. Executa-la:

Escriu el valor 100

Escriu el valor 500

Acepta i veuràs el resultat

Guarda la consulta amb els canvis fets. Has vist que aquest tipus de consulta és molt interesant i et donarà solució a moltes consultes futures.

Quan facis servir aquest operador amb un camp de tipus Texto com per exemple el següent disseny…

…el que ACCESS entén amb aquesta estructura és que vols seleccionar els registres que tinguin un NOM_COMARCA comprés alfabéticament entre els valors A y C. Per tant quan executis la consulta obtindràs:

Guarda la consulta amb el nom "Entre la A i la C".

[@more@]

Comentaris tancats a Consultes (III)

Aprenem a fer Relacions entre Taules!!!

Què és una relació entre taules?

Una relació entre dues taules és unir-les entre sí, la qual cosa queda representada gràficament mitjançant una fletxa. Per poder-ho fer, prèviament s'han de complir una sèrie de condicions:

  1. Ha d'haver-hi un camp clau creat prèviament.
  2. Que hi hagi entre les dues taules un camp comú.
  3. Aquests dos camps han de ser del mateix tipus de dades (numèric, text, etc.)
  4. Saber quina és la taula principal (costat 1) i la secundària (costat infty o varis)

Una imatge de dues taules relacionades seria:

Per a què serveixen les relacions?

Ja s'ha explicat abans els dos motius principals pels quals s'ha fet una divisió d'una taula grossa en dues de més petites: estalviar feina i espai i evitar errades d'escriptura.

Una relació serveix per poder unir dues taules que tenen un camp comú.

En l'exemple que ens toca, tal com es pot veure en la imatge de sobre, en la taula Llibres hi tenim només un codi d'editorial, així ens estalviem d'haver d'escriure cada cop que donem d'alta un nou llibre totes les dades corresponents a l'editorial (el nom i la ciutat de l'editorial, etc.), només escriurem un petit codi, el codi d'editorial. Doncs bé, la relació és la que permet que es pugui fer aquesta unió entre les dues taules que comparteixen aquest camp en comú: el Codi d'Editorial.

Tipus de relació

Entre dues taules es poden plantejar tres tipus de relació, però només una d'elles serà útil a l'hora de fer una Base de Dades correcta:

  1. Relació 1 a 1 (u a u) -No serviria en el nostre cas-
  2. Relació infty a infty (varis a varis) -Tampoc serviria-
  3. Relació 1 a infty (u a varis) -Aquesta és la que ens serveix-

Seria desitjable establir la tercera modalitat, la 1 a infty (u a varis). Per explicar aquest punt, cal raonar aquestes dues preguntes referides al nostre exemple:

  • Una Editorial concreta (Anaya per exemple) pot tenir varis llibres en la meva biblioteca? Resposta: Sí (poden ser el de Socials, el de Llengua, etc.)
  • Un Llibre (el de Llengua catalana) pot tenir vàries editorials? Resposta: No, només en té una d'editorial.

Per tant, resulta que la relació entre llibres i editorials és del tipus 1 a infty , és a dir una editorial pot tenir varis llibres: La taula Editorials serà el costat 1 i la taula Llibres serà el costat infty . Tal com es veu a la imatge d'abans.

Si les respostes haguessin estat totes dues Sí, estaríem davant d'una relació infty a infty , que caldria trencar, doncs no ens serviria: caldria convertir-les en dues relacions 1 a infty .

Com es fan les relacions entre dues taules?

Ara que ja tenim més o menys clar els conceptes de relació anirem a passar a l'acció: com es fa això?

Doncs tornem al nostre exemple, la relació entre la taula Editorials i la de Llibres abans esmentada. A continuació s'explica des del començament tot el procés:

A.- Per començar caldrà obrir el fitxer de treball mitjançant clic en aquest enllaç:

77621-practica1.mdb

Ha de tenir un aspecte semblant a:

B.- Ara caldrà localitzar l'opció del menú o el botó de la barra d'eines corresponent: hem de buscar aquest botó   en la Barra d'Eines o també ho podem fer pel menú: Herramientas | Relaciones…

C.- Des de qualsevol de les dues anteriors possibilitats arribarem a la pantalla:

D.- Farem un clic a la taula Editorials i Agregar, i repetirem amb la taula Llibres i Agregar. Després donarem a l'opció Cerrar. Obtindrem aquesta finestra:

Com es pot apreciar, cadascun dels quadres representa una taula amb tots els seus camps. Moltes vegades passa com la imatge de sobre, que no es veuen en pantalla tots els camps. Per evitar-ho, només ens hem de situar sobre d'una de les seves vores i estirar una mica per que quedi així:

E.- El pas següent és ja fer la relació. Per això cal arrossegar el camp comú del costat u (que en aquest cas és el camp anomenat Codi de la taula Editorials) i deixar-lo anar a sobre del mateix camp de la taula del costat infty (en aquest cas és el camp Editorial de la taula Llibres)

F.- Automàticament obtindrem en pantalla aquesta finestra:

En ella se'ns diu que volem relacionar el camp Codi de la taula Editorials amb el camp Editorial de la taula Llibres.

G.- Per que la relació sigui de la modalitat 1 a infty cal que marquem la casella Exigir integridad referencial. Si no es fa, la relació quedarà del tipus 1 a 1 i no ens serviria de gran cosa.

H.-Feina feta! Les dues pantalles següents mostren si hem marcat la casella d'Exigir integritat referencial o no ho hem fet:

Si volem fer més relacions, mitjançant el botonet podrem tornar a la pantalla en la que agreguem les taules.

Ara es tracta d'agregar la taula d'Autors i sobre ella establir la relació corresponent amb la taula Llibre, de tal manera que el resultat sigui com el de la imatge de sota:

I ja tenim les relacions fetes!!!Caluròs

Ara podeu practicar amb la practica següent. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Aprenem a fer Relacions entre Taules!!!

Practiquem les relacions entre taules!

Exercici 1.

 

La primera proposta a realitzar és ampliar la mateixa Base de Dades anterior afegint-hi dues taules més i aquestes relacionar-les amb les altres taules existents.

Aquesta imatge representa la proposta de la feina a fer.

A veure si ets capaç de crear dins del fitxer de treball practica1.mdb el que hi ha representat en la finestra de relacions de la següent imatge:

Com hauràs vist, hi ha afegides dues taules més relacionades amb la resta.

Els passos a fer per a la seva resolució són:

  1. Afegir els campsTema i Nivell Llibre a la taula Llibres (has d'anar al mode disseny de la taula Llibres)
  2. Crear la taula Temes, amb els camps: Codi Tema i Nom Tema (tots dos de tipus text) Recorda d'establir el camp Codi Tema com a clau.
  3. Crear la taula Nivells, amb els camps Codi Nivell, Nom Nivell i Curs (Tots de tipus text) Recorda d'establir el camp Codi Nivell com a clau)
  4. Establir les dues noves relacions: entre la taula Temes i Llibres, i entre la taula Nivell i Llibres. El resultat final ha de ser el que representa la imatge anterior.

Exercici 2.

La segona proposta a realitzar va adreçada a l'alumnat més avançat i es planteja un exercici que vosaltres haureu de completar.

Per començar, cal obrir el fitxer:

pares.mdb

En ell es planteja una Base de Dades amb dues taules: Familiars i Alumnes.

Doncs ara es plantegen les següents activitats amb aquesta Base de Dades:

1.- Crear una nova taula que sigui la taula Professors – Tutors.

2.- Establir totes les relacions necessàries per què la Base de Dades sigui completa.

Com a pistes del que cal fer, només es dóna la següent imatge que ve a continuació.

 

Ja hem acabat les practiques de Relacions.

Felicitats!Rient

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Practiquem les relacions entre taules!